dimecres, 7 de novembre de 2012

El llenguatge


EL LLENGUATGE DE LES LLENGÜES

Tot ésser humà es comunica per mitjà d'alguna llengua. Per tant, podem dir que el llenguatge és el mitjà d'expressió i de comunicació pròpi dels éssers humans. Cal dir, però, que aquest llenguatge és diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats: no només és diferent quantitativament, sinó, també, qualitativament.


Gràcies al llenguatge podem comunicar-nos, però no només això, sinó podem organitzar l'entorn en el qual vivim, i ho fem en diferents graus. Per tant, classifiquem segons les diferències de tamany, forma i situació. 



El llenguatge també ens permet pensar, és a dir, sense la base d'una constitució cerebral mínimament adequada no és possible pensar.



Podem recordar, atès que el llenguatge és el suport bàsic de la memòria, tant individual com col·letiva.



És autoexpressió, l'emissió d'un missatge no és una altra cosa que una descàrrega, una manifestació del propi estat d'ànim: paraules, renegs... és a dir, un discurs intern.




EL CODI ESCRIT

Existeixen diferències entre el codi escrit i el codi oral:

La comunicació oral és immediata en el temps, mentre que l'escrita és diferida.

   Característiques contextuals: es refereixen al context de la comunicació.
   Característiques textuals: missatge de la comunicació: adequació, coherència, cohesió, fonologia, morfologia, sintaxi, lèxic.



4 HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

Les habilitats lingüístiques són indispensables per poder-nos comunicar correctament.


  • LLEGIR (comprendre)
Llegir és el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. 


Segons Isabel Solé (92) llegir és:


1) Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construïr el significat del text, és a dir, el significat que l'autor va voler donar-li. Sinó que és una construcció propia que implica el text, els coneixements prèvis del lector i els objectius amb què s'enfronta l'autor.



2) Llegir és aconseguir un objectiu, ja que sempre llegim per un motiu. Hem de tenir present: l'objectiu és el que marca la lectura, els objectius poden ser molts i molts variats (plaer, buscar informació, aprendre...)  i, finalment, l'objectiu determina el tipus de lectura, les estratègies i el control sovint inconscient que fem sobre la lectura.



3) Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap. A més a més ha d'adaptar-se al text, transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.



4) Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència contínuo.



*Inferència: Habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta (context) , és a dir,"superar llacunes". És sinònim de deduir.



Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Això, ho fa a partir d'alguns elements del text i, també, en funció dels coneixements previs que té. A mesura que va llegint va vertificant o refutant les hipòtesis inicials i en va creant de noves.



  • ESCRIURE

Procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Escriure va molt més enllà de posar lletres en un paper. Hem de tenir en compte els aspectes formals (caligrafia, la relació so-grafia, la distribució en l'espai) i els aspectes lingüístics (gramàtica, fonètica, semàntica, morfologia...). També hem de tenir en compte els aspectes discursius (procés de composició del text, característiques/propietats d'un text, i la tipologia textual).


  • PARLAR

Expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.



  • ESCOLTAR
Comprendre un missatge a partir d'enjegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.


Què implica escoltar?
Demana un paper actiu i participatiu, respecte per l'emissor i les seves idees. Intentar ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre. Descobrir els objectius/propòsits de l'orador.




Com hem pogut observar, les quatre habilitats lingüístiques són molt importants, no tant sols per la professió com a mestre, sinó, també, en el nostre dia a dia. Aquestes quatre habilitats les posem en pràctica cada dia, per tant, és molt important que entenem el significat de cada una per tal de fer-ne un bon ús. 




CARACTERÍSTIQUES I PROPIETATS DEL TEXT


Són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Quan tenim aquestes característiques parlem d'un text significatiu.


  • DESCRIPTIVES: Són les característiques que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.
- Adequació: És el grau d'adaptació d'un text en la seva situació comunicativa. Tenint en compte el seu registre i dialecte adequat. No només el grau de formalitat, sinó d'especificitat.

- Coherència: Propiat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n'és. A més a més, estableix una relació lògica, no contradictòria, entre les diferents parts del text.

- Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i permeten al lector o oient interpretar-lo amb eficàcia.

  • PRESCRIPTIVES: Són les que determinen normes d'ús. 
- Correcció
- Variació



EL SILENCI



Hem llegit uns textos sobre la importància del silenci. Quan parlem de silenci no només ens referim al silenci exterior, sinó també del silenci interior, aquest silenci que ens és d'impossible moltes vegades de realitzar-lo, atès que pensaments, moltes vegades indesitjables, ens persegueixen i no ens deixen estar tranquils amb nosaltres mateixos.

Hem comentar diversos articles sobre aquest tema, en especial, he treballar el del professor Francesc Torralba, el qual defensa que el silenci exterior és el punt de pertença d'un viatge cap el silenci interior.



UN BON COMUNICADOR

Les característiques les quals ha de tenir un bon comunicador. Alguns adjectius d'un bon comunicador són: clar, precís, neutre, intel·ligent, senzill, dinàmic, respectuós, segur...


Exemples de bons comunicadors van ser: Josep Guardiola, Albert Om, Josep Cuní, Pilar Rahola, Andreu Buenafuente, Edurard Punset i Pablo Picasso, entre d'altres. Com podem veure, no tots els comunicadors esmentats són periodistes, sinó que també hi ha pintors, entrenadors de futbol, científics, humoristes...




Per si us interessa, us adjunto l'enllaç del programa Com va la vida d'Andreu Buenafuente amb la col·laboració d'Eduard Punset, dos dels comunicadors que hem dit anteriorment. Aquí podrem veure les característiques les quals defineixen un bon comunicador.



Com hem pogut observar al llarg de la lectura sobre el llenguatge, aquest és imprescindible en la nostra vida. Per això, és molt important que entenguem el seu significat i que en fem un bon ús, ja sigui de forma oral o escrita. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada