dijous, 1 de novembre de 2012

La descripció

La descripció és la representació d'alguna cosa, objecte, persona, sentiment, paissatge... és a dir, ja sigui coses físiques com abstractes. Aquesta descripció es dur a terme mitjançant paraules. Quan descrivim una cosa estem ajudant a una altra persona que pugui imaginar el que s'està descrivint.


Per veure clars exemples de descripció podem escoltar les cançons catalanes com: El gripau blau, Lila i Com un puny. Mitjançant aquestes cançons podem veure en què consisteix la descripció.


Però, a part de les cançons, trobem, també, diversos contes com per exemple l'Abiyoyo, narració explicada per Xesco Boix. Aquest conte és un molt bon exemple de descriure a una persona, en aquest cas, l'Abiyoyo. A més a més, el narrador motiva els nens perquè participin durant la descripció.


Pel que fa a la poesia, també trobem poemes els quals són descripcions. A la següent pàgina web en podeu visitar. Són molt interessants!! http://www.poemesvisuals.com/


I, finalment, trobem, també, vídeos que descriuen a persones, moments, coses... Per exemple, l'spot que va fer Estrella Damm a Formentera: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=1VRZlSSIrwY



Autorretrat


Una altra manera de descriure és mitjançant l'autorretrat. No és gens fàcil fer un autorretrat, a classe ho vam dur a terme per tal de que els companys de classe poguéssin endivinar qui era cadascú. Abans, però, haviem de dir quatre adjectius que definéssin a la persona la qual haviem llegit la seva autodescripció.


Aquesta és una molt bona activitat: en primer lloc per posar en pràctica el que hem après sobre la descripció i en segon lloc per conèixe'ns una mica més entre els companys de classe.


Qui ets, tu?

Aquesta és una de les activitats que hem realitzat a classe, la qual consisteix en descriure a una persona mitjançant una fotografia. Jo vaig descriure a la meva amiga i companya Maria Risques Blasi amb la següent fotografia.





Hi ha persones de tota mena, persones que saben viure la vida en tot moment, que disfruten, gaudeixen, fan camí... La persona que descric és molt transparent. Em transmet seguretat, amistat, felicitat...
A través d’aquesta fotografia vull que la gent vegi com és la persona que descric. Tothom té un principi i un fi, som éssers finits, dins d’una infinitat. Quan coneixes a una persona, coneixes coses molt properes, però a mesura que et vas endinsant en la relació coneixes altres aspectes que et van agradant cada vegada més.
El mar és la imatge perfecte de la persona la qual descric, atès que és tranquilitat però alhora un moviment constat. La seva vida està en ple moviment, amb una energia incansable, inigualable, sempre amb ganes de fer coses i coses diferents, de menjar-se el món, i, el més important, sempre hi posa una nota de color en tot el que fa, que provoca que tot el que fagi sigui especial.
Observem una posta de sol, imatge de començament i final, som éssers finits, i, això ens fa ser únics i els nostres actes, també. Cada dia és el primer i l’ultim, i aquesta persona el sap gaudir com mai.
I, per finalitzar, les patjades, les quals ens donen un camí, un camí al seu costat, un camí difícil de seguir, incansable i envejable. Un camí que sorgeix de l’atzar, com l’amistat que hem creat i que no sabem fins on arribarà.
Mai abans no havia conegut a una persona així, amb tanta vida dins seu, amb tantes ganes de fer coses, d’estar amb els altres. Sap escoltar, i sap donar bons consells. Com he dit, és molt transparent, però alhora no es deixa obrir per tothom, només per aquelles persones que per ella són especials.



RECITACIÓ DE POEMES

CANÇÓ DE LA MORT A L’ALBA, SALVADOR ESPRIU

Petita barca
damunt la mar
corre fortuna
llevantejant.
Quan esdevinguis
riu de negat,
per on sabries
passar-lo a gual?
Pres que fugia
del lent esguard
en cap sagrera
no té descans.
Marquen vedrunes
la pobretat
d’aquest meu somni
de pluja al camp.
Si para l’alta
mola, podràs,
fixa sotana,
potser rodar?
Record de sàndal,
tan vellutat.
Oh , l’allunyada
neu d’unes mans!


Recitar un poema no és gens fàcil. Es necessita tenir un bon control dels nervis, tenir seguretat, saber el significat del poema i, a més a més, dur a terme una bona gesticulació tant dels moviments del cos com de la modulació de la veu. 
Quan vaig recitar el podema d'Espriu estava bastant nerviosa, tot i que vaig respirar a fons i vaig començar sense por per dur a terme una bona recitació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada