dijous, 29 de novembre de 2012

Competència comunicativa

Aprendre una llengua no és només adquirir un codi o el conjunt de forma lingüística, sinó molt més. Implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.
A mesura que anem creixen, anem aprenent quan hem de parlar i quan hem de callar, què hem de dir en el moment adequat, etc. Això, com defensa Loayza, podem afirmar que és una competència integral, atès que inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos. 
Als 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa, és a dir, un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de sociabilització: comunicar-se de manera eficaç. Per tant, aquesta competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, a més, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques. La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris com secundaris de la comunicació:


- Sistemes primaris

Són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat: una trucada telefònica, una carta...



- Sistemes secundaris:

Són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, atès que aquestes comunicacions es produeixen en esferes de més elaboració cultural.


Però, què és competència comunicativa?

Segons Gumperz i Dell Hymes (1972): La competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.


Components

1) Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic, i nivell semàntic).
2) Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús. És l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.
3) Competència discursiva: Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració, etc), i interpretar i produir textos coherent i cohesionats.
4) Competència estratègica: Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.

1 comentari:

  1. thanks for sharing this article to us , it is very nice article ,
    i really like like this article because i got good info about this article thanks for sharing this article to us best regards.

    sap hana online training

    ResponElimina